Entorn natural
Espai singular
El paisatge palamosí és la combinació harmònica de la plana de l’Aubi, les Gavarres i la Mediterrània. La conca de la riera Aubi ocupa 42,6 km2, recorre la depressió del corredor Palamós-Palafrugell al llarg de 8,5 km2 i arriba al mar a es Monestrí a Sant Antoni.
Les muntanyes de les Gavarres, incloses dins el Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN), són representatives de les serralades costaneres del sistema mediterrani septentrional, amb una vegetació característica de sureda, alzines, brucs i pi. La presència humana a la serra ha estat permanent d’ençà del lll mil.leni ac. fins a mitjans del segle xx. El consorci per a la protecció i la Gestió de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres actualmente coordina les polítiques públiques sobre el massís ha nascut a redós de les demandes suscitades de fa anys des de la societat civil. La voluntat que presideix l’administració de l’espai és el de trobar un equilibri entre la protecció del medi i el manteniment de les activitats dedicades a l’explotació tradicional dels recursos.
Enclau estratègic
Situat al sector meridional del litoral del Baix Empordà, el municipi de Palamós és un eix de comunicacions que a través de la carretera C-255, de Girona a Palamós , de la C-253, de Palamós a Santa Coloma de Farners per Platja d´Aro i Sant Feliu de Guíxols, vertebra la xarxa viària comarcal, que s´orienta en relació a la seva situación geoestratègica com a port comercial del nord-est de Catalunya. Palamós és la capital de la província marítima de Girona, i la sanitària del Baix Empordà. La comarca s´articula mitjançant un sistema urbà que formen les localitats de Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i la Bisbal d´Empordà.
El terme municipal té una extensió de 12,88 km2, i fins a l´any 1942 en què es va decretar l´annexió del municipi veí de Sant Joan de Palamós, la vila tenia el territorio més reduït de Catalunya, amb 1,01 km2 Limita amb Montras, Vall-llobrega, Fonteta i Calonge.
La població primitiva de la vila es va situar, per raons defensives, a la península que domina el promontori del Pedró, i l´extrem més meridional venia donat, com el seu nom indica, per sa Punta, més tard sa Punta d´es Molí i de sa faroloa (el far). La qual cosa fa que, com només passa a Roses, la vila vella estigui encarada a ponent, i que per això es puguin gaudir d´unes postes de sol excepcionals, amb dos punts de referència: Romanyà de la Selva damunt la carena i el mirall de la badia que s´allarga fins a Roques Planes, al municipi veí de Calonge.
El terne de Palamós s´integra de ple a la marina brava del Baix Empordà, la qual, dins la unitat paisatgística i morfològica de la Costa Brava, s´estén des de les roques del Racó, al límit meridional de la platja de Pals, fins a la cala dins d´una depressió tectònica que es coneix com el corredor de Palafrugell-Palamós, el qual separa les Gavarres dels contraforts més meridionals del massís de Begur, zones muntanyoses de l´extrem septentrional de la Serralada Litoral catalana.
Personalitat
L´antiga denominació de Marina del Baix Empordà ha cedit ús a l´expressió Costa Brava Centre, amb la qual es coneix la marca turística, tot i que algunes guies del país l´han batejat com la Gavarra Marítima, emfasitzant la singularitat d´aquesta serra de 350 km2, exclusiva en les seves condicions de conservació al continent.
La façana costanera, compresa entre la platja del Golfet de Calella i Sant Esteve de Mar a la Fosca, es reconeix com el sector de més bellesa i encant natural del litoral del Països Catalans.